El Mediàtic/a

mediàtic -a

adj Relatiu o pertanyent als mitjans de comunicació de massa. Una exposició amb un gran ressò mediàtic. La cultura mediàtica.
Enciclopèdia catalana

mediático, ca.

adj. Perteneciente o relativo a los medios de comunicación.
Real Academia Española

Aquesta és la definició de “mediàtic” del diccionari que la Enciclopèdia catalana dóna als seus usuaris i la segona és la definició que dóna la RAE. Però realment aquesta paraula tot i tenir el mateix significat la incloem des de fa pocs anys en un altre tipus de context. Aquest doble sentit va més enllà del que diu en aquestes definicions. Normalment, diem que una persona és mediàtica quan se’n parla en els mitjans de comunicació i, d’alguna manera connecta amb el públic. Molta gent escriu cartes al diari o a surt la televisió però només aquells que estan rodejats d’una boira, encara que sigui petita, de fama, es dona a conèixer mitjançant els medis de comunicació i sap connectar amb un públic és mediàtic. Per exemple, Belén Esteban és un dels personatges televisius més mediàtics del moment i Carlos Ruiz Zafón no és un personatge de constant ressò mediàtic tot i ser força entrevistat en televisió i ràdio. Un altre exemple seria comparar qui és més mediàtic si Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona, o Pepe Bordalàs, entrenador de l’Elche FC.

Fotos de mediàtics

Los medios de comunicación y la violación a la intimidad

Puede decirse que la intimidad representa un ámbito privado, inmediato al individuo, imprescindible para lograr un desarrollo cabal y armónico.

En la actualidad, la evolución de las tecnologías de la información, ha permitido que los medios de comunicación masiva ocupen un espacio cada vez más amplio en la vida comunitaria. Bajo la enmienda de “estamos más cerca de usted”, por ejemplo, algunos noticieros demuestran la capacidad que tienen para hacerse presentes en las distintas esferas de la vida no sólo pública. Y así mismo, la gama de imágenes e información que se “ofrece” a la sociedad tiene que ver cada más con situaciones relacionadas con la intimidad de los individuos.

De tal suerte podemos afirmar que el derecho a la intimidad es, hoy en día, el derecho más amenazado por la libertad de expresión. En realidad asistimos a un enfrentamiento entre dos libertades: la del individuo para disponer en su espacio privado y la de un medio de comunicación para vulnerar esa esfera cuando considera que algo puede ser de interés general.

Lo cierto es que la repetición incesante de incidentes similares hasta convertirlas en una práctica común, ha menoscabado, ante la colectividad, el estatus de este derecho. De ahí a comerciar con él hay solo un pequeño paso, que por cierto ya se ha dado con los “programas de realidad”.

Ésta situación nos lleva a una pregunta: ¿un derecho humano como el de la intimidad, es renunciable por contrato, a cambio de un beneficio económico?

Aquí algunos ejemplos de violación a la intimidad por los medios de comunicación:

En la red:

La ministra del Interior, Mercedes Cabanillas, ordenó enérgicamente la suspensión, sin goce de haber, de las cuatro policías que aparecieron en un video en Internet vistiendo diminutas prendas y con poses sugerentes

Las policías sabían que estaban siendo grabadas por una compañera, pero no pensaron que algún infeliz iba a subir las imágenes a la red.

En el diario:

El primer ministro italiano, Silvio Berlusconi, aseguró este viernes que "no hay ningún escándalo" en las fotos publicadas hoy por el diario El País, pero que se trata de imágenes tomadas en su residencia de Cerdeña y ello supone "una violación de la intimidad y una agresión escandalosa".

Noticias relacionadas

• Berlusconi consigue impedir que difundan fotos suyas con jóvenes
• Las castas e inocentes fotos de 'Papi' Berlusconi y la joven Noemi

El sensacionalismo en los medios

Los medios de comunicación, cada vez presentan cosas más impactantes, imágenes mas fuertes, el amarillismo predomina en la pantalla de televisión, los medios están haciendo todo lo posible por tener audiencia, una audiencia que tiene que ser impactada para captar su atención.

Esta practica se considera sensacionalista, donde los medios exageran o dan más importancia a las noticias con morbo puesto que son las que más interesan y encambio restan peso a las verdaderamente importantes.

Definición de la RAE:

Sensacionalismo : Tendencia a producir sensación, emoción o impresión, con noticias, sucesos, etc.

El sensacionalismo en los medios es lo que ha venido predominando a lo largo de su historia, mostrando mas sangre, imágenes mas impactantes, situaciones dolorosas, o ser cómplices de los que provocan las noticias. Podemos imaginar el hecho de que sean los medios los que ahora podrían estar dispuesto a crear la noticia, para vender, el crear y recrear historias, hacer uso de esas historias para impactar y mantener un nivel de audiencia, la pregunta es ¿hasta que punto llegarán los medios, para captar la atención del público?.

Los ejemplos más claros que tenemos en España son los programas del corazón. Programas en los que se dedican ha hablar solamente de la vida de famosos, de los caules la mayoría de ellos son famosos gracias a estos programas. También hay mucha prensa rosa en las listas de más vendidos.
Si todo el dinero que se invierte en este tipo de noticias se invirtiera en los medios serios estaríamos más informados, aunque en realidad el que no escucha ahora es porque no quiere, porque la realidad esta delante de nuestros ojos.

Els mitjans de comunicació i l'11-S

L'11 de setembre va ser un dia molt tràgic i catastròfic, les famoses Torres Bessones de Nova York van quedar destruides a causa de l'impacte d'uns avions que van ser segrestats per uns terroristes islamistes.
Aquell dia els mitjans de comunicació van escampar molt eficaçment i aviat van conscienciar a la població de països diferents sobre el que havia passat als Estats Units.
Els diaris estadounidencs també van difondre la noticia per tot el pais, però també van culpar als islamistes en general i la gent va començar a pensar que tots els islamistes eren terroristes, van influenciar molt a la gent.

El paper del mitjans de comunicació vers "l'amenaça" de la grip A

Aquets últims mesos no hem parat de escoltar notícies sobre aquesta grip. Fins i tot la OMS ens va declarar en risc de pandèmia. Aixó sumat als mitjans de comunicació sensacionalistes que presentaven una grip nova i amenaçadora va crear en la població una por i una angoxa desmesurada.

Ara veurem algunes de les veritats d'aquest virus i alguns exemples de com la veritat va ser distorsionada.

Titulars:

"OMs eleva el nivel de alerta de la gripe; ve pandemia inminente"
"Se investiga la muerte de dos personas en Suecia tras vacunarse de la gripe A"
"OMS recomienda vacunación de la gripe A ante la impredecible pandemia"
"Obama declara la gripe A emergencia nacional"

Video: aquest video a més parla de la corrupció, i de perquè els mitjans no diuen tota la veritat, si més no diuen el que els convé.

http://blogs.rtve.es/desdecamelot/2009/9/1/gripe-a


Per a més informació podeu mirar aquest video de Teresa Forcades, una monja metgessa catalana que parla sobre la grip A i les farmacéutiques.

http://www.youtube.com/watch?v=q1m5v1PcY7Q&feature=related


Desitgem els vostres comentaris

Els mitjans de comunicació de massa

Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: mass media) és un sector que està englobat dintre dels mitjans de comunicació en general, i que ha estat ùnicament concebut per arribar a una gran audiència. Aquests fan arribar a un gran públic la informació, la propaganda o l'entreteniment, i es poden especialitzar en: informar, educar, transmetre, entretenir, formar opinió, controlar...
Dintre d'aquest sector s'hi poden classificar quatre tipus de mitjans:
- Els primaris o propis: aquests estan lligats al cos humà i en són un exemple el teatre, els pallassos, els capellans...
- Els secundàris o màquines: necessiten l'ús de tecnologies (màquines), però el receptor no necessita res per poder descodificar el seu contingut, en són un exemple els diaris i les revistes.
- Els terciàris o electrònics: necessiten l'ús de tecnologies (màquines) i el receptor també necessita l'ús de tecnologies per poder descodificar la informació, en aquest tipus de mitjà hi trobem la televisió, la ràdio, els discs de música,...
-Els quaternaris o mitjans digitals: aquests mitjans permeten la interacció entre el productor i el receptor, és necessàri l'ús de tecnologies tant pel productor com pel receptor, i la divisió entre el productor i el receptor tendeix a desaparèixer a l'igual que el temps i la distància.


(Mireia)